En aquest 8M, en un món cada vegada més condicionat per les dades i la intel·ligència artificial, reivindicar la presència de les dones en els equips tecnològics és més important que mai. Les dades no són neutres: reflecteixen la mirada de qui les recull, de qui les interpreta i de qui les fa servir per prendre decisions. Per això, quan les dones hi són absents i els equips manquen de diversitat, el risc que els biaixos es reprodueixin —o fins i tot s’amplifiquin— és real i profund. 

Els estudis internacionals ho corroboren. L’informe Diversity Wins (2020) de McKinsey & Company —consultora de referència mundial en estratègia empresarial, present en més de 65 països— va analitzar 1.039 empreses de 15 països i va concloure que els equips diversos són més innovadors, més productius i fins a un 25% més propensos a obtenir una rendibilitat superior a la de les empreses menys diverses en matèria de gènere. 

Uns anys més tard, l’informe Diversity Matters Even More (2023) va ampliar la mostra a 8 països més —incorporant Espanya per primera vegada— i els resultats van ser encara més contundents: les empreses amb alta diversitat de gènere en el lideratge van incrementar fins al 39% les probabilitats d’obtenir una rendibilitat per sobre de la mitjana del sector. 

Les dades són clares: a major diversitat de gènere, major probabilitat d’obtenir una rendibilitat superior. 

Però més enllà dels números, la diversitat de gènere aporta alguna cosa que cap algorisme no pot generar per si sol: perspectives. Mirades complementàries que qüestionen supòsits, que detecten patrons invisibles, que fan emergir necessitats sovint absents de l’anàlisi tradicional. En l’àmbit de les dades, això es tradueix en sistemes més justos, models més responsables i decisions més inclusives. 

Quan la tecnologia es desenvolupa sense perspectiva de gènere, les conseqüències poden ser discriminatòries: sistemes de reconeixement facial que funcionen pitjor amb dones, algorismes de selecció que penalitzen trajectòries professionals per raó de sexe o edat, o serveis públics que ignoren patrons diferenciats de mobilitat, cura o salut. Incorporar les dones als equips de dades no és només una qüestió de representació; és una condició indispensable per garantir que la digitalització beneficia tota la societat. 

Per això, aquest 8 de març, més enllà de les reivindicacions imprescindibles sobre igualtat i drets, és també el moment de posar el focus en la necessitat d’una transformació digital amb perspectiva feminista. Una transformació que situï l’ètica al centre, que faci de la diversitat un actiu estratègic i que entengui que la qualitat del futur digital depèn de la pluralitat de veus que el construeixen. 

Perquè quan les dones entren en les dades, les dades es fan més humanes. I el futur, més just. 

Tornem a les dades. La presència masculina en el conjunt d’activitats tecnològiques continua sent àmpliament majoritària a nivell estatal, especialment a la Categoria 62 de l’INE, que agrupa les professions vinculades als serveis informàtics i tecnològics. Si bé s’hi detecta un lleuger increment percentual de dones ocupades en el sector, aquest creixement és molt inferior al dels homes —fet que confirma la persistència d’una desigualtat estructural que no remet. 

Aquesta realitat genera una pregunta inevitable: quin percentatge de dones, per franja d’edat, participa realment en tasques tecnològiques dins les organitzacions —tant privades com públiques—, i quantes estan implicades en decisions amb impacte tecnològic directe? Tenint en compte les evidències citades, es tracta d’una dada d’alt valor estratègic. 

El diagnòstic és clar: tot i els avenços, la representació de les dones en el sector segueix sense reflectir allò que recomanen les evidències. Les dades públiques disponibles a Espanya ho confirmen: la realitat és una altra. 

L’evolució de la IA no s’atura, i és imprescindible que la presència femenina augmenti en els equips tecnològics. Aquesta presència ha de ser tant en rols tècnics com en posicions directives, perquè les decisions que es prenen a tot l’ecosistema de dades incorporin una visió feminista necessària en els espais de poder i de decisió. No es tracta de substituir la visió que aporten els homes, sinó de complementar-la per enriquir-la. Aquesta complementarietat és clau per minimitzar els biaixos que pot generar la baixa representació de dones en el nou paradigma de la IA i en les organitzacions basades en dades, tant públiques com privades. 

Un altre estudi interesant sobre la bretxa de gènere a Catalunya surt del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2025 del Cercle Tecnològic on només un 8,4 % de les empreses del sector TIC compten amb una plantilla formada en més d’un 50% per dones.

Una altra dada rellevant reforça aquest diagnòstic. Segons el Baròmetre DonaTIC de Catalunya, les dones representen el 35% del sector TIC —i quan es tracta de llocs de lideratge, aquesta xifra cau fins al 26,4%. La paritat, per tant, continua sent una assignatura pendent: no ja com a objectiu ambiciós, sinó com a mínim exigible. 

Però la dada més preocupant és una altra: segons l’INE, el 50% de les especialistes TIC abandona el sector abans dels 35 anys. Una pèrdua de talent que no és casual —és el resultat de cultures organitzatives que no retenen, de trajectòries professionals que no acompanyen i d’entorns que sovint no han estat dissenyats per a elles. I que, a més, contradiu frontalment les evidències globals sobre els beneficis de la diversitat. 

Diversos estudis apunten que la diversitat de gènere en els equips —a tots els nivells, rols i jerarquies— millora la qualitat de les decisions, la innovació i els resultats. Tanmateix, a mesura que les dones avancen en edat i trajectòria professional, la seva presència en càrrecs de responsabilitat disminueix. Aquesta tendència posa de manifest una contradicció evident entre allò que recomana l’evidència i allò que succeeix realment en les organitzacions

En un context en què les decisions basades en dades són cada vegada més centrals —tant per entrenar la intel·ligència artificial com per definir polítiques, criteris i prioritats estratègiques— és crític que les persones que les prenen representin la diversitat de la societat. Si els llocs clau —CDO, responsable de dades i altres posicions directives – no incorporen la visió femenina, estem condicionant el present i limitant el futur immediat.

Cal preguntar-nos quina societat volem construir. Potser és el moment de fer una anàlisi aprofundida per identificar on i per què les dones no estan sent incloses, per quines raon tantes professionals abandonen el sector TIC abans dels 35 anys, i actuar decididament per diversificar els espais de poder i decisió sobre dades. Sabe, que la visió femenina en la gestió de projectes tecnològics i de serveis digitals contribueix a millorar la qualitat del producte final i a incrementar la satisfacció de les persones usuàries.

Hi ha, a més, una qüestió que mereix una reflexió específica: per què els rols que conformen els equips de treball vinculats a les dades continuen apareixent en masculí en els marcs de referència i estàndards professionals? És el cas, per exemple, dels rols de gestió de dades recollits a la pàgina 538 del DAMA-DMBOK: Guía del Conocimiento para la Gestión de Datos (2a edició en espanyol). El llenguatge no és neutral: allò que no es nomena, no existeix. 

En un dia com avui, reivindiquem una major presència de dones amb capacitat real de decisió sobre les dades que governen el dia a dia de les nostres administracions i empreses. Com a emissores i com a receptores d’aquestes dades, totes les persones formem part de la ciutadania. Per això cal garantir que les polítiques públiques i corporatives es construeixin sense cap mena de discriminació de gènere. Només així podrem avançar cap a una societat més justa , inclusiva i representativa.