Vint-i-set és un número rodó, ni més ni menys que tres elevat a tres, una xifra prou significativa per justificar una retrospectiva de les polítiques i pràctiques d’obertura de les dades públiques a partir del seu document fundacional: el Llibre Verd de la Informació del Sector Públic.

L’any 1991 Internet s’obre al públic general, després de diversos anys d’ús acadèmic i militar. Només vuit anys després, el 1999, la Comissió Europea llança un green paper per impulsar l’obertura de la informació del sector públic. El Green Paper on Public Sector Information in the Information Society proposava obrir, harmonitzar i aprofitar la informació del sector públic a Europa per millorar la transparència democràtica, la mobilitat ciutadana, la competitivitat empresarial i el desenvolupament de la indústria europea de continguts digitals.

Europa va matinar per aprofitar una gran oportunitat. Què hem fet amb aquesta oportunitat? Ha madurat el llibre verd?

EL REGULADOR

El primer front ha estat el regulador. La Comissió Europea va obrir el ball amb energia i aviat va aconseguir aplegar visions i aprovar la Directiva de reutilització de la informació del sector públic, que estableix “la creació d’un mercat interior i d’un sistema que impedeixi el falsejament de la competència en aquest mercat interior”, alhora que reconeix la pertinència d’oferir als ciutadans de la UE mitjans per accedir al coneixement. La data de publicació de la Directiva és el 17 de novembre de 2003. El Regne d’Espanya aconsegueix transposar-la amb la Llei 37/2007, de 16 de novembre, just l’últim dia abans de merèixer una sanció.

Aquesta primera envestida —o “adanada”, pel seu caràcter seminal— legislativa s’ha actualitzat el 2019 amb una nova directiva europea que Espanya ha transposat el 2021. Aquest nou instrument jurídic millora molt la regulació anterior i introdueix el concepte de conjunts de dades d’alt valor, la reutilització dels quals ha de ser gratuïta, en formats llegibles per màquina i a través d’API.

EL CONCEPTUAL

El segon front ha estat el conceptual. Els primers textos no parlaven de dades, sinó d’informació i documents, amb una aroma de piles de CD i monitors de raigs catòdics. Fins i tot la Llei 37/2007, en la seva redacció original, evita parlar de dades excepte per esmentar les dades personals. La matèria regulada és “la reutilització dels documents elaborats o custodiats per les administracions”.

Actualment, indiscutiblement el constructe clau és la dada, que ha emergit de les profunditats dels sistemes d’informació per ocupar el seu paper central com a matèria primera del coneixement.

D’altra banda, al llibre verd es feia la distinció entre “informació administrativa” i “no administrativa”. Avui això ja no sembla tan important; la clau rau en si les dades són obertes o personals, sensibles o no.

ELS ESTÀNDARDS

El Llibre Verd estableix les bases conceptuals del que seran les polítiques europees d’estandardització de dades i metadades. Subratlla la necessitat d’estàndards comuns per saber quina informació existeix i per accedir-hi. En les seves paraules, “per ajudar els clients de la informació a orientar-se en aquesta massa de dades, pot ser necessari establir metadades i directoris”.

Europa ha passat de no tenir estàndards comuns a construir un sistema complet: primer va arribar INSPIRE (2007), que va imposar normes tècniques i metadades obligatòries per a les dades geoespacials i va crear catàlegs interoperables a escala europea. Després, el World Wide Web Consortium va publicar DCAT, i la Comissió Europea va desenvolupar DCAT-AP, un perfil comú per descriure conjunts de dades públiques i facilitar la cerca creuada entre països, que posteriorment es va expandir amb extensions sectorials com GeoDCAT-AP, StatDCAT-AP o DCAT-AP HVD.

Avui, pràcticament tots els estats membres utilitzen DCAT-AP o les seves variants nacionals (com DCAT-AP-ES) per assolir interoperabilitat semàntica i unificar catàlegs a la web.

L’OBERTURA DE DADES

L’aprovació de la normativa no es va traduir immediatament en una publicació sistemàtica de dades. Després dels catàlegs pioners de l’entorn anglosaxó —Estats Units, Regne Unit, Austràlia…— el primer portal de dades obertes va ser Open Data Euskadi, a l’abril de 2010. Durant els primers anys, la publicació de portals de dades va avançar més per impuls polític que per convicció administrativa. I el contingut dels portals no oferia, en molts casos, ni quantitat ni qualitat.

A Europa, avui veiem l’ampolla mig plena, però també mig buida. Persisteixen quatre problemes estructurals:

• Fragmentació i manca de publicació de moltes dades d’alt valor.

• Defectes en l’actualització, que converteixen les dades en fòssils.

• Inconsistència en la qualitat, sense controls que n’assegurin la integritat o la precisió.

• Governança feble, on obrir dades és una tasca marginal, no una missió estratègica.

Cal reconèixer que Espanya ha articulat al llarg dels anys un conjunt de programes públics que han sostingut —sovint de manera exemplar— la política d’obertura de dades. La Iniciativa Aporta ha estat el motor de la cultura de la dada oberta al país. Red.es hi juga un paper clau com a braç executor tecnològic, i el portal datos.gob.es ha evolucionat fins a convertir-se no només en el catàleg nacional unificat, sinó en l’espai de referència per al coneixement al voltant de les dades. La Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial (SEDIA) ha consolidat aquest impuls, alineant-lo amb els marcs europeus de dades i amb estratègies com Espanya Digital 2026.

LA REUTILITZACIÓ DE DADES

El Llibre Verd preveia la creació d’un mercat europeu de dades per alliberar el potencial econòmic i innovador de la dada. Posteriorment, la influència de l’administració de Barack Obama també va donar rellevància al potencial democratitzador de les dades, com a part substancial del govern obert per a la transparència, la rendició de comptes i la participació informada.

La reutilització és, segurament, la baula més feble de la cadena de valor de la dada oberta. Entre les causes, les fonamentals es troben al costat de l’oferta. Encara és complicat construir un model de negoci a partir de dades públiques quan aquestes dades no cobreixen tot el territori, s’actualitzen de manera desigual o —i això és gravíssim— no se n’assegura la continuïtat del servei. Fins i tot avui, alguns portals continuen sense oferir identificadors persistents: cada actualització esborra la petjada anterior.

Amb aquests defectes al costat de l’oferta, es fa difícil fomentar la reutilització i fer créixer la demanda. Tot i així, l’ús de les dades obertes augmenta any rere any i està produint un retorn de valor gens menyspreable.

L’ESPERANÇA: ELS ESPAIS DE DADES

Després de vint-i-set anys de polítiques públiques, estàndards, lleis i portals, les dades obertes ja no són el punt d’arribada, sinó el punt de partida. I l’esperança per al futur immediat l’encarnen els espais de dades.

Els espais de dades permeten allò que el Llibre Verd només podia intuir: passar de la publicació aïllada a la col·laboració estructural; de conjunts dispersos a ecosistemes sectorials; d’obrir dades per a qui vulgui utilitzar-les a compartir dades que resolguin problemes concrets en matèria d’energia, mobilitat, salut, clima, indústria…

En aquest nou context, les dades obertes no desapareixen: es converteixen en la capa universal de referència, el sòl comú sobre el qual es construeixen espais de dades més rics, segurs i col·laboratius. Aquesta és l’esperança: que l’obertura no es quedi en un gest, sinó que es transformi en infraestructura per a un futur compartit.

EL NOSTRE COMPROMÍS

Al llarg d’aquests anys, Desidedatum ha acompanyat —i de vegades avançat— aquesta evolució europea de la dada pública. Va néixer quan el mapa encara estava per dibuixar i ha treballat allà on realment es juga el valor de la dada: en la governança, en la qualitat, en els estàndards, en l’obertura i en la reutilització. Ha teixit ponts entre administracions, ha impulsat metodologies que avui considerem evidents i ha demostrat que la maduresa digital no depèn només de la tecnologia, sinó de les persones que entenen la dada com un bé comú.

El nostre compromís continua intacte: treballar perquè la dada pública sigui un bé plenament aprofitat. Creiem en una Administració que decideix amb evidències, que comparteix amb responsabilitat i que construeix valor social a partir del coneixement. Creiem en una societat que pot contribuir a la prosperitat comuna a partir de la reutilització de les dades. El nostre propòsit continua sent acompanyar les organitzacions a convertir les dades en decisions, en serveis i en oportunitats que millorin la vida de les persones.