Recentment Meta (matriu de Facebook, Instagram i Whatsapp, entre altres coneguts serveis digitals) ha rebut una multa -de nou- per mala gestió de les dades dels seus usuaris. En concret, La Comissió Irlandesa de Protecció de Dades (Irish Data Protection Commission) els ha multat amb 390 milions d’euros per no protegir les dades dels usuaris.

Un té la sensació, malgrat la important xifra de la sanció, que aquesta és només una gota més d’un important oceà d’incidències, per dir-ho d’alguna manera, relacionades amb les dades i, concretament, amb la seva mala o nul·la gestió.

Periòdicament ens arriben notícies de sancions (com aquesta de Meta) o d’exposició – no esperada – de dades privades de clients/usuaris de tot tipus d’organitzacions (públiques i privades, multinacionals i pimes, nacionals o internacionals).

En ple segle XXI, quan la majoria dels dirigents de les organitzacions ja tenen clar que les dades són un actiu important, és paradoxal que aquests segueixin sent gestionats com quan estaven emmagatzemats en discos de 3,5 (aquesta afirmació no és demagògica, encara hi ha molts serveis importants que fan servir disquets)

Cal tenir present totes les fases del cicle de vida de les dades dins de la nostra organització, des de la seva generació fins al seu us, passant per la modificació, arxivat o fins i tot , si procedeix, eliminació. Aquest cicle de vida pot ser més o menys complex en funció del tipus de cada dada, de la pròpia organització i, molt especialment, de les seves (inter)dependències amb altres dades.

La imperant digitalització de tots els processos de les organitzacions ha comportat que aquestes tinguin un volum de dades considerable i que els seus cicles de vida siguin extremadament difícils de gestionar, essent més precisos, estem un una realitat en la que les dades han de ser governades.

Entenem per govern de les dades la metodologia necessària per aconseguir el màxim valor de les dades sense morir en l’intent. Dit d’altra manera, si som capaços de governar les dades llavors aconseguirem la màxima eficiència possible en la gestió de les dades.

A totes les organitzacions hi ha problemes com, per exemple, duplicitat de dades, baixa qualitat de les dades, existència de dades no conegudes pels que haurien de saber de la seva existència (és a dir, no es disposa d’un inventari de dades); dades que no compleixen la normativa, diferents interpretacions de les dades per desconèixer el seu context i les seves metadades, etc… la llista pot arribar a ser molt llarga.

Volem de veridad superar l’època dels discos de 3,5?

Implentem la metodologia de govern de les dades dins de la nostra organització!

   (Potser quan totes les organitzacions ja estiguin governant les seves dades per fi deixarem d’utilitzar el símbol d’un disc de 3,5 per a “desar” les dades ? )